"Saltant la línia" és el títol que he triat per emprendre aquesta curolla. El perquè el trobareu en forma d'obra d'art (tant poètica com musical) aquí, en aquesta cançó dels catalans At Versaris. Una lletra complexa i mala d'interpretar que parla del que ells anomenen els Orfes d'Occident, aquells qui "malviuen sense representació formal rebel·lant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda". Escoltant aquestes paraules me'n vaig témer de que calien més Orfes d'aquesta casta i modestament pos en marxa aquest bloc per mirar d'unir-me a les seves files i evitar que la ignomínia cultural, en paraules d'At Versaris, acabi d'engolir-nos per complet. Obr aquest bloc amb l'esperança de saltar i fer saltar als qui em llegiu aquesta línia, que diuen ells. La línia de l'apatia cultural, social i política que desemboca en una societat com la nostra: passiva, submisa, resignada. Un ramat de consciències per remoure.
Avui, la societat civil viu darrere la cortina de fum dels mitjans de masses. En aquest sistema econòmic i en el nostre planeta globalitzat, la informació passa el sedàs dels interessos i, per tant, ens arriba descafeïnada (quan tenim la sort de que ens arribi). Ja se sap, qui paga mana. Internet i eines com aquesta, els blocs, constitueixen avui en dia un altaveu important per a qui tenim coses a dir, per a que ens arribi informació ben carregades de cafeïna (i pura veracitat), per a socialitzar poc a poc el màxim poder d'avui dia, els mitjans de masses.
Oh! Ha dit socialitzar. Sí, efectivament, i ben a consciència. El DIEC diu que socialitzar és "difondre socialment, fer arribar igualitàriament a tota la societat, (un fet, un producte, etc.)". I jo deman, com pretenem exercir una vertadera llibertat d'opinió i d'expressió si no disponem tots i per igual dels mitjans comunicatius?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada