A L'origen de les espècies (1859) Darwin creà el concepte de selecció natural, en el qual “la naturalesa selecciona als individus més aptes per a la supervivència en un determinat ambient i, per contra, descarta als menys aptes”. Així doncs, es produeix una lluita per a la supervivència, una lluita competitiva que guanyarà el millor.
Analitzem doncs, als nostres dies i des del punt de vista d'un estudiant, fins a quin punt arriba aquesta selecció natural de l'entorn d'una lluita competitva que tan sols sobreviu el millor. Inevitablement, se'ns apareix un terme molt quotidià que es fa anomenar selectivitat.
No es feia massa enfora aquell gran home que fa 153 anys desenvolupà tal teoria evolutiva de l'espècie humana, que pareix esser vigent a hores d'ara. Podem concloure, doncs, que en la societat on vivim, existeixen encara, si més no, certs filtres de l'entorn els quals decideixen si una persona és apte o, malauradament, no ho és. Aquest fet, que se seleccionin les persones depenent de certes qualitats favorables, ens condueix per inèrcia a l'establiment d'una competitivitat (que pot ser positiva o cooperant; i negativa o traïdora).
En la part positiva, existeix una teoria anomenada L'Equilibri de Nash (desenvolupada per un amic d'Albert Einstein, un tal John Forbes Nash). Es sosté que si les persones, dins d'un marc competitiu, actuen en els interessos del grup, llavors ells estan en millor situació que si actuessin en els seus interessos individuals per si sols. En altres paraules, tot individu pot millorar els seus beneficis posant-se d'acord o cooperant amb altres individus; obtenint-ne màxima rendibilitat (d'aquesta mentalitat han nascut els càrtels empresarials, per exemple).
Per contra, apareix la traïció, tan nostrada a l'ésser humà en general. En una altre teoria, anomenada aquest pic El dilema del presoner, l'estratègia de l'individu per superar a l'altre és la traïcó (antònim de cooperació). Sosté a més, que l'única preocupació de cada individu no és cap altre que maximitzar els seus beneficis, independentment de la resta.
A la pràctica, veïem que si dins un món competitiu i de selecció (natural?) la totalitat dels individus duen a terme una acció cooperativa, es creen petites passes de progrés i de beneficis del tipus que siguin. Però, des del moment que apareix el factor traïdor (impregnat d'enveja, represàlia, ràbia i altres herbes), aquest es veu beneficiat de la bona tasca del primer. Conclusió massa generalitzada, però conclusió: els traïdors seran més favorables o aptes a l'hora de superar aquells filtres anomenats anteriorment. L'esforç i la cooperació són més poc reconeguts.
#Hohaviadedir.
