Els tres porquets i el que no hauria de ser la independència

La tarda de dia 10 de setembre, el cantautor valencià Feliu Ventura deixà anar això a Twitter:

Imagineu que el porquet de la casa de maons passa del germà de la casa de fusta i del de la de palla. Al final guanya el llop #PPCC #11s2012
— Feliu Ventura (@feliuventura) setembre 10, 2012

L'analista polític i llicenciat en dret Francesc Miralles contestà això altre:

@feliuventura imagina’t que la casa de maons en realitat té aluminosi, tot era estètica, i estan els tres al carrer i en calçons
— Francesc Miralles (@arrosabanda) setembre 10, 2012

Immediatament vaig sentir l'impuls irrefrenable de retuitar-los tots dos. I és que si la metàfora és bona, la contrametàfora és encara millor; i el contingut de totes dues és igual de preocupant. Després de la manifestació de la Diada d'enguany i de tot el que l'ha precedit, sembla que tard o d'hora l'únic que la pot succeir és la declaració d'independència de Catalunya i la constitució com a estat independent de la República Catalana. Després ens haurem de fer una pregunta incòmoda: "i nosaltres què?". Vaig intentar plantejar algunes possibilitats en un article anterior, igual que va fer-ho Vicent Flor parlant del cas valencià. Ja està clar que els catalans encara no ho tenen tot fet, i que els confiats van a l'infern, però caldria anar plantejant aquest preguntes, no sigui cosa que els esdeveniments ens agafin amb els calçons baixos i la història ens passi per damunt.

Una pancarta anuncia el que molts ja consideren una evidència.
Fotografia:  Afp/Lluis Gene via La Vanguardia

Tornant a les piulades, el moment i els fets als que es refereixen són clau. Per una banda, si el porquet de la casa de maons "passa" dels altres dos germans, el llop té totes les de guanyar. Si Catalunya s'independitza, el percentatge de catalanoparlants a l'Estat espanyol baixaria del 20% al 9%. A això, caldrà afegir-hi que, de moment, les institucions de les Illes i el País Valencià estan en mans de la dreta més rància i centralista de la democràcia, que no fa cap comptes ajudar-nos a assegurar el respecte i la protecció de la nostra llengua. Tot plegat, no sembla molt bona notícia per la supervivència del que quedarà de cultura catalana a un Estat espanyol sense el Principat. A més, el fet de que una part del territori s'independitzi, suposaria el fracàs total i definitiu del timidíssim federalisme que volia suposar l'estat de les autonomies i podria abocar a la recentralització definitiva de l'estat i la fi de les nostres aspiracions sobiranistes o federalistes.

D'altra banda, i passant a l'altre tuit, els catalans haurien d'anar alerta amb com es duu a terme el procés secessionista i quin tipus d'estat en resulta. Si la casa de maons té aluminosi, com diu Francesc Miralles, la nova Catalunya serà incapaç de dur a terme polítiques socials i consolidar-se com a model d'estat del benestar. Després, una vegada que hagi caigut el miratge polític de la independència, els catalans comprovaran que tenen problemes molts semblants als que tenien quan eren espanyols. La crisi ja no es dirà "Espanya", es dirà "mercats", o "FMI", o "Convergència" o vés a saber què, i el benestar i la prosperitat dels ciutadans de Catalunya es veurà en el mateix compromís que es veu ara mateix.

En síntesi, si la independència implica que Catalunya abandoni els seus germans del sud i de Mediterrània endins, el procés haurà fracassat (o almanco no haurà resultat gaire beneficiós pels que quedarem a la pell de brau). Endemés, si la independència porta a una Catalunya que, com Espanya, sigui cada vegada menys capaç de protegir els seus ciutadans de l'especulació i els atacs constants al benestar i l'estabilitat social, també haurà fallat. Tanmateix, Catalunya serà i ha de ser el que vulgui ser, i ningú està legitimat per impedir-li-ho. En això, precisament, consisteix la democràcia i el dret a l'autodeterminació.