Vergonya, Cavallers, Vergonya...

En aquest temps en que la classe política es dedica a pintar línies de restriccions de tota casta sobre el plànol social, som molts els que dia dia ens animam a passar-hi per damunt: a Saltar la Línia. Avui m'apunt al carro de la revolta a la xarxa, m'afegesc a la marxa dels que traspassen les barreres del silenci i ho faig fart de que em robin, ja no l'aire net, el futur, la llibertat i els doblers, no; ara ja ens roben la llengua. Sí, no podien conformar-se en segar-nos llibertats i drets, ara la prenen directament contra la nostra història, la nostra cultura, la nostra terra; contra el nostre idioma, que és possiblement el que millor representa a les anteriors.

Si bé a les Balears ja és costum veure com disparen a boca de canó contra el català, fins ara pareixia que a Catalunya es salvaven de la crema. Però una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pretén que una ridícula minoria de pares consentits puguin escolaritzar als seus fills perquè aprenguin en castellà, com si no en sabéssim ja tots quasi per ciència infusa. Voldria saber que passaria si ara ens presentàssim a Madrid i demanéssim escolaritzar-nos en català. Desastre, no? I direu, "bé, però és que no és el mateix, el castellà és la llengua pròpia del país i els Països Catalans no són un territori independent..." Jo no xerr d'això. No xerr de territoris independents, xerr de territoris amb llengües pròpies. Quina justificació té que s'hagi d'ensenyar en la llengua oficial del país a territoris que ja tenen llengua pròpia? Perquè el fet de que sigui llengua oficial no me pareix justificació. No pot tenir un país vàries llengües, cadascuna al seu territori? Ho fan per crear joves cultes? Idò que ofereixen el català a Madrid. O potser ho fan per eliminar llengües i unificar? Per això implantam l'esperanto arreu del món i ens estalviam maldecaps.

Tot això em fa pensar que potser els pares nouvinguts als Països Catalans des de l'Estat Espanyol creuen que per aquí no sabem xerrar castellà més enllà del que puguem assolir a les aules en temps de llengua castellana. Pobrets, venen enganyats per les paraules Curri Valenzuela -los catalanes no pueden salir a buscar trabajo fuera de Cataluña al terminar los estudios obligatorios porque no saben hablar castellano-... Tenc un missatge per tots ells i per la pròpia Valenzuela. La meva padrina fa setanta-cinc anys que no trepitja una escola, viu en un nucli rural on tothom s'expressa en mallorquí i sap xerrar castellà. De fet, el necessita per salvaguardar la seva salut, ja que quan va a les revisions mèdiques de la sanitat pública, moltes vegades o s'expressa en castellà ho ha de fer-ho amb senyes, sobretot des que la classe política balear començà a retallar requisits. Per descomptat que el règim obligà a la meva padrina a xerrar en castellà, en aquells temps també s'hi jugava la vida, però tot plegat em fa pensar que els què un dia l'obligaren a xerrar la llengua dels forasters i que ara l'obliguen a no oblidar-la són quasi bé els mateixos. Almanco vesteixen els mateixos colors.

Així que ja ho sabeu, pares i mares espanyols que heu vengut a "tocar els nassos" (paraules textuals d'Artur Mas), no passeu pena, el futur lingüístic dels vostres fills està garantit. Berenaran, dinaran i soparan castellà; a la televisió, a la ràdio, a la premsa (si és que llegeixen el diari), al cinema i ara també, si ningú li posa remei, a classe. No a classe de castellà, a totes les assignatures.

Per si no fos poc, la resta de territoris de parla catalana, lluny de solidaritzar-se amb el poble Catalunya, afegeixen llenya al foc i donen la raó al TSJC, tot carregant contra el govern català. Ha estat ni més ni manco que el nostre president José Ramón Bauzà, que en unes declaracions a Europa Press ha demanat al govern de Catalunya que acati la sentència. Ha aprofitat per fer una mica de discurs espanyolista i posar damunt la taula de nou el seu gran invent: les modalitats lingüístiques. "Mal rebentessis fins a sa fel", dirien a la Part Forana. Potser el nostre president haurà de cercar el significat de fel al seu diccionari mallorquí - ciutadà, ja que no és una paraula acceptada en la modalitat ciutadana.

Poca cosa més a dir: "Vergonya, Cavallers, Vergonya..." seria la manera com ho expressaria Josep Nadal i companyia (La Gossa Sorda), tal i com ho aprengueren d'Al Tall. I a les seves paraules em remet. Però per sort, nosaltres continuarem Fent Saó en bolcs com aquest, lluitant contra la hipocresia, donant veu i fe del que passa al nostre voltant. Gràcies Jaume per deixar-me bombardejar la classe política, judicial, periodística... bé, per deixar-me bombardejar a ple i gràcies també a tots els que llegireu aquestes línies i vos indignareu, que no és per menys.

Seguirem Saltant la Línia.