Saltant la línia: Tampoc volen sindicalistes

15 de set. 2011

Tampoc volen sindicalistes

Dia sí i dia també tenim noves accions empreses per l'executiu balear. Després de rebaixar el català a la categoria de mèrit per a treballar a l'ens públic, després de tancar RTV de Mallorca, després de la supressió d'ajudes a entitats com l'Obra Cultural i Joves de Mallorca per la Llengua, després d'inaugurar el curs amb es Pratet i el Ramon Llull a mig fer, després de tot això, el govern de José Ramón Bauzá ha decidit tancar els locals exclusius dels sindicats, suprimir-los els més de 200.000 euros d'ajuda i fer tornar al treball a 89 alliberats sindicals.
Parlem dels sindicats. Els sindicats són associacions de treballadors (o estudiants) creades per a la defensa dels interessos dels seus membres (i en general, per tots els treballadors i els drets socials). El 1864 neix a Londres el primer sindicat reconegut i el mateix anys es reconeix el dret a vaga a França. Posteriorment, durant la Primera i la Segona Internacional el moviment sindical d'esquerres i en defensa dels drets socials dels treballadors agafa força i esdevé una de les peces clau del moviment obrer. Després de més d'un segle de lluites i conquestes, fins avui en dia havíem gaudit d'unes condicions de treball bastant acceptables: dret a vaga, subsidi d'atur, baixes laborals i havíem anat construint l'estat de benestar.
Ara, al Govern, els fan nosa i els lleven. Òbviament, traient d'enmig els sindicalistes limiten els drets de tots els treballadors i ataquen segles de defensa dels drets més essencials. Ara bé, avui en dia, CCOO i UGT, els dos sindicats majoritaris a l'Estat Espanyol, què fan; per a què serveixen?
Líders dels dos sindicats majoritaris
el dia del treballador a València
És una pregunta que pot donar molt que parlar. El que és innegable és que als nostres dies els sindicats majoritaris no passen pels seus millors moments. Ningú se'ls pren seriosament, ni ells mateixos. De fet, quan varen unir les seus del PP i el PSOE per protestar contra la reforma de la constitució just just arribaren d'un extrem a l'altre. S'hagueren d'estirar molt, molt. I del Dia del Treballador d'enguany? Ni en parlem, penós. At Versaris, a la seva cançó 'Dos dies', ja ho diuen 'Comissions i UGT perden afiliats. És el que té nomes patir per la cadira i sé i sabem tots que en perdreu més i més'. I és així, i no només perden afiliats sinó que també perden poder de convocatòria. Tal vegada At Versaris no van tan desencaminats i sí que realment sí que 'és el que té només patir per la cadira'. També crec que es deu als canvis produïts en la societat, que demana participació directa i immediatesa. Basta veure que en les darreres mobilitzacions socials més importants els sindicats no hi han estat; hi ha estat el 15M, és a dir, com deia, un moviment que el que 'ofereix' és això: participació i immediatesa. És per això que no m'estranyarà gens que no passi res després de l'atac als sindicats. Per cert, i per acabar, una opinió totalment diferent em mereix que, a més d'atacar a Comissions i UGT s'ataqui a l'STEI. Intolerable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada