Saltant la Línia s'escriu en clau d'At Versaris

Saltant la Línia s'escriu en clau d'At Versaris des que va nàixer l'estiu passat, en un intent d'alliberar pensaments en textos llargs que pretenen impactar a l'espectador, dir alguna cosa. El propi nom del bloc està extret d'un vers d'Els Orfes d'Occident, un tema d'aquest conjunt de rap de Sabadell format per Dj Singular a les bases i Rodrigo Laviña i Pau Llonch a les veus. Aquest últim, fou detingut el passat dia 18 d'aquest mes de juliol per presumptes delictes relacionats amb la vaga general del 29-M, i posat en llibertat hores després.  Coses que passen als països que no acaben de fer amistat amb la democràcia.

Amb les primeres notes de baix de l'instrumental de Quan Tornis. Quan Marxis i les veus de Pau i Rodrigo omplint la sala, ha tornat Saltant la Línia sense preludis, amb un enlairament brusc. Esperam arribar una mica més enfora que Mariano Rajoy amb helicòpter, o no... dependrà de s'Eixam. I és que aquest bloc s'ha convertit en una alternativa als períodes d'inactivitat del periòdic digital que va engegar el seu viatge fa quasi un any i que encara necessita una forta empenta.

Però l'actualitat no espera i cal actuar. Si no que li demanin a Isern i Bauzá, que han tardat un any en paralitzar les obres del Palau de Congressos que posaren en marxa de nou quan tornaren al govern, després que l'executiu d'Aina Calvo ja les paralitzàs al seu moment, mesura que criticaren durament els populars. En aquest cas, però, ho fan per responsabilitat política i els hi ho hauríem d'agrair. Idò res, gràcies. No, gràcies per què? Ah, gràcies per destinar entre 2 i 3 milions d'euros a acabar la façana exterior perquè no sembli un “edifici fantasma”. Idò gràcies per preservar la bona imatge de la façana marítima de Palma. La bona imatge visualment parlant perquè, des d'un punt de vista administratiu, la bona imatge de Palma va caure el 1937 amb l'afusellament del batlle Emili Darder.

I és que sembla que dir les coses pel seu nom és una tònica no compartida per la majoria dels mitjans. Així, no ens ha d'estranyar llegir el següent titular al Diari de Balears: Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua”. I és que en aquesta terra s'ha de col·locar una taula al carrer i convocar una roda de premsa per dir que els membres del PP són enemics de la llengua, després d'un any de massacre continuada al català. Esperam la seva pròxima compareixença per explicar a la societat que la detenció del company Pau Llonch és un acte de repressió i no de defensa de la seguretat ciutadana.

Tanmateix, sempre ens quedarà París i el Funky i At Versaris per posar banda sonora aquest bloc i a aquesta lluita.

Pena i tristor ja no rimen amb “quan marxis”.

Estic buit de buidor i no gasto records nostàlgics.

Pensis el què pensis ja no ens matarà el silenci.

La música i la passió no són pas amants dels necis.