I per mostra, un botó

Malaltia mental. Això és el que el misser d'Anders Behring, autor de la matança noruega, ha anunciat que al·legaria al judici per defensar l'acusat. Què us pareix? Un altre atemptat en si mateix; però ningú s'ha queixat. I és curiós, però posaria la mà al foc que l'opinió pública s'hagués aixecat en peu de guerra si el defensor d'un gihadista o d'un terrorista etarra hagués al·legat tal bajanada.

I és que, com deia anit passada, és hora de saltar la línia i de fixar-se en com manipulen els mitjans. Quan parlam d'atemptats terroristes etarres o islamistes mai es criminalitza l'individu, sempre el moviment, ja sigui el nacionalisme independentista basc, el panarabisme o el fonamentalisme religiós. Ara bé, quan un individu (he estat incapaç de dir-li persona) com Behring perpetua el tipus de massacre que ha efectuat i encara en braveja dient que era "esgarrifosa però necessària", la societat i els mitjans (i el seu misser) el criminalitzen a ell i el tracten de boig. I si pertany a una extrema dreta ultranacionalista i antimusulmana amb pensaments tan radicals com els dels terroristes que hem mencionat abans pareix que no és més que una anècdota més. Quan esclati una bomba d'Al-Qaeda tots parlarem de perseguir el terrorisme islàmic i començarem a mirar amb recel al magrebí que viu al nostre carrer, però ara que una titella d'un fanatisme absurd que prou mal ha fet ja a tota Europa (no serà necessari que recordi l'holocaust i la Segona Guerra Mundial o la repressió franquista) no he sentit a ningú parlar per televisió de il·legalitzar els partits afins a aquests extrems de la dreta. Potser estaria bé que ens ho plantejàssim. 


Imatge: Viquipèdia